comarca ngäbe buglé

Els Ngäbe Bugle de Panamà han estat una civilització que no tenia l’intenció d’acumular riquesa i poder, com és el cas dels Inques i Asteques, i per aquest motiu no existeixen ciutats indígenes antigues, ni grans monuments. Però si que existeixen llocs arqueològics de cerimònies, de comerç i d’enterrament; també existeixen objectes per a la cacera, cuina, etc que utilitzaven antigament.

Els Ngäbe es segueixen mantenint degut al fet de que no es varen enfocar només en la riquesa. Gràcies a que aquesta població ha estat nòmada han sobreviscut a catàstrofes naturals com una erupció volcànica i raons sociopolítiques com per exemple quan es va colonitzar Amèrica. Aquests fets son importants ja que el poble Ngäbe no destaca per els seus èxits, ni en les construccions ni el l’acumulacio de bens, sinos que destaca per la convivència entre la comunitat i la naturalesa.

L’organització territorial dels Ngäbe Bugle davant la colonització es pot definir com a seminòmada. La casa tradicional de la comunitat està feta amb un sostre de palla damunt de pals rodons i el terra de terra. L’habitatge és fàcil de desfer i aixecar per traslladar-lo a un altre lloc per raons de cultiu, caça, clima, matrimoni o conflictes. Aquest estil d’allotjament avui encara es continua utilitzant, especialment per les comunitats que estan apartades de les carreteres, que solen ser la majoria. Entre les cases de cada família es manté una distància, normalment de mig quilòmetre, que permet l’ús adequat de la terra i de fonts d’aigua.

La comunitat no vivia de manera aïllada abans de la colonització, vivia en contacte amb altres pobles de l’istme de Panamà i Mesoamèrica. Quan no vivien aïllats, intercanviaven coneixements i creences espirituals.

A la memòria històrica de la comunitat, el rei Montezuma és una figura misteriosa que va venir a cavall des del nord, el qual va portar molts ensenyaments que van ajudar el poble. Un dels ensenyaments va ser l’ús del cacau com a beguda sagrada per curar malalties i matar els mals esperits.

Després d’això, Montezuma, es va convertir en l’arbre del cacau per quedar-se amb la gent i ajudar a fer bé.

Avui dia la presa de cacau és una pràctica medicinal i espiritual, és present a la majoria dels pobles Ngäbe.