INFORMACIÓ HISTÒRICA

L’origen del ngäbe

L’origen dels Ngäbe explica que al principi la terra no era com la coneixem. Hi havia una massa regirada, movible, com un pantà fangós. Ngöbö (ser suprem) va enviar a un gran sukia (sacerdot) anomenat Ngöbö Jungo, el qual va trobar el quart personatge.

Pràctica Tradicional

El Krün gite vol dir, llençar bassa (festivitat anual en què usen una arma llancívola, feta d’estaques de fusta de bassa, per vèncer al contrari). La balseria té la cosmovisió d’unificar el territori i conèixer-se entre les altres comunitats, això arriba a ser un esdeveniment (Ngöbe) de totes les regions sense importar de quina generació, família, estatura o edat siguis. És una festa per a tothom on només importa la unió i el fet que segueixen vius.

La festa es relaciona amb un joc ritual força antic i simbolitza de moltes maneres l’omnipresència de l’harmonia i la discòrdia de la vida diària. També pot ser un ritual d’anivellament d’excedents i d’enfortiment de llaços comunitaris i també es creen vincles i aliances.

El ritual o la festa dura 4 dies, un dia per arribar i vetllar, un altre dia per menjar i beure, un per jugar i el darrer dia per retirar-se. Aquesta celebració es feia perquè les altres comunitats es coneguessin entre si.

 

Al ritual sorgeixen relacions especials anomenades Etdebali, que significa germanor ritual. Hi ha una amistat però també una rivalitat, és la contradicció de la vida. Dins dels Etdebalies destaquem 4 figures importants, un cap que convida, anomenat köböbu (el de la data), els que reben són els Gwiri (els de casa) i els que vénen són anomenats Kugeni (els de fora). Tots tenen el seu Etdebali.

A banda de la festa principal, hi ha el Krün dobobitdi (sobre el cementiri), balseria on es convida a un bon balsero perquè jugui amb els altres balsers experimentats.

Els anomenats motdo gitde dego són els primers que juguen bassa, a més, fan baralles per provar la seva força.

Tot això suposa una preparació gran en què tots a la comunitat s’involucren.

Narracions Sagrades

Les narracions sagrades són sobre déus bons i dolents que van existir a l’univers, herois culturals que van fundar la història amb saviesa i màgia. Aquests revelen les arrels del seu origen i de com han mantingut un equilibri necessari per a la supervivència del món Ngäbe. I les narracions van ser la conservació de la identitat cultural mitjançant la seva transmissió oral.

D’aquesta manera es manté viva la petjada sagrada del passat i conservant un equilibri estricte en el seu estil de vida.

ball tradicional

Dansa del Jekwi

 

El Jekwi és la dansa tradicional dels Ngäbe i és una de les expressions més importants de la seva cultura. Aquest ball només es fa de vegades especials, quan s’ha de fer alguna celebració o quan es vol transmetre alegria, protesta, record o nostàlgia.

EL Jekwi té un guia (ji dogwäc (líder del camí)), que va marcant el pas i el ritme amb el tän (la maraca). Darrere del guia es col·loquen una dona i un home. Formen un grup i la persona situada al final (contraguia) també porta el ritme. Si no van coordinats i algú s’equivoca, la dansa falla. Per això, el guia i el contraguia són els responsables de mantenir el seu ritme i el de tots els que hi participen.

Aquesta dansa representa tot allò que ha de ser la comunitat, un grup o equip de persones amb una vital coordinació, que té un ritme i hi ha una harmonia expressada amb diferents funcions i expressions, tots aporten. No hi ha caps ni cap líder.